Hip Hop, l'espai d'expressió que la ciutat ens nega
Yo vengo de un barrio marginal donde las cosas no eran fáciles Donde el silencio era el trapecio de los frágiles Tampoco es que fuese un guetto Pero entre los puños y palabras te ganabas tu respeto Yo crecí a mi aire con un corazón sinfónico Es lógico cuando vives al borde del cólico Yo era risueño y melancólico Aunque casi todos mis amigos tenían padres alcohólicos Yo era un muchacho sencillo tirando a tímido Un poco cabrón, si, pero digamos que lo mínimo Rapusklei, Mi barrio Parlem amb els joves del projecte del malestar dels adolescents, les dificultats que senten quan per un cantó se'ls demana ser adults i per l'altre no se'ls considera com a tals. De les dificultats de les relacions intergeneracionals, dels conflictes, d'exclusió, pobresa, marginalitat i de la manera com expressen la seva ràbia i frustració. A la conversa apareixen baralles, drogues, alcohol, esport... i hip hop . Alg
