Ruta pel barri
Manuel Delgado diu que el carrer és un espai en continu ordenament, organitzat a partir i al voltant de la mobilitat. El seu aparent desordre és una estructura social. Cadascú hi té assignat un paper, per això el carrer és una institució social i s'hi desenvolupen formes d'aprenentatge i sociailitat. Proposo als joves que em portin a al carrer:
Nour em diu que a Ca n'Anglada no hay sitios.
Mohamed vol evitar la zona nord del barri on diu que "le miran mal". És una zona que els altres joves troben atractiva. En Mohamed em diu que no hi pot anar per por que li fagin mal de ojo i al cap d'uns dies es posi malalt, ja li ha passat altres vegades, ha tingut algun conflicte amb algú. No en vol parlar.
Diu que algunes parts del barri són perilloses, altres no. El bar del Moftar és perillós, solo trabajan para ellos mismos, no hi volen altra gent. No s'hi pot anar a treballar ni a fer pràctiques. Són molt racistes.
Em sorprèn que en Mohamed, essent marroquí, no li agrada com són els marroquins del barri. Diu que li agradaria marxar d'aquí i viure a algun lloc on encara no hi haguessin marroquins.
De petit sempre estava per aquí, per aquests pisos. Jugava al carrer, prop de la mesquita. Anava a l'escola pública del barri.
El barri ha crescut, hi ha més gent i més inmigrants. S'hi està bé però hi ha massa marroquins. A sobre es xiven, si et veuen fumar van corrent a dir-ho als teus pares.
La resta del grup no pensa que siguin un problema.
Em porten a la plaça de Ca n'Anglada, més coneguda com la plaza del cura o plaza roja. Tant marroquins com senegalesos hi fan vida. És un espai d'interacció i relacions socials on hi tenen cabuda persones de totes les edats i sexes.
Les famílies hi van quan recullen els nens de l'escola. Es troben allà i xerren. Els joves també, hi van amb els amics.
La Yasmin m'explica que el barri és molt diferent del lloc on vivien al Marroc, allà vivía en un poble. Anass diu que li agrada més la vida dels pobles, més tranquils, amb ovelles animals...
Nour és de Toubab, al Senegal. Allà també hi ha bullici i gent diu.
Tots diuen que tenen bona relació amb els seus veïns, que són bona gent.
Passem per Esp@i Bit, està tancat perquè només obren a les tardes de dilluns a divendres. Els dissabtes una unitat de l'agrupament escolta Torrent de les bruixes hi fa cau.
<< Los espacios públicos culturales tienen la capacidad de ser espacios públicos, capacidad que dependrá de la relación que establezcan con el tejido urbano, de su apertura y de la creación de espacios de transición para que sean espacios públicos ciudadanos... un equipamiento cultural debe ser multifuncional, debe cumplir su tarea específica pero también debe potenciar su uso y el uso del área circundante como espacio público>> (Muxí, 2003).
Anass veu una "firma" a una paret. Els joves diuen que coneixen nois que pinten grafittis a la riera, ells no pinten.
Passem pel carrer on viu en Nour, mentres passegem escoltem música amb el seu mòbil. Els agrada el reggaeton. Un dels nois m'explica que un parent seu del Senegal és cantant de reggaeton, conegut.
També escolten música tradicional senegalesa, amb versicles del Corà.
Locutori:
Suleyman ens explica que hi ve per enviar diners a Senegal, parlar pel mòbil... hi venim sovint i hi trobem a altres senegalesos, marroquins i espanyols. De més petit hi anava a jugar amb l'ordinador, a jocs. Ara entro al youtube, descarrego cançons, envio currículum...
Mohamed i Yasmin diuen que ells van a altres locutoris.
Em porten al Consum a comprar l'esmorzar, uns quants entrem i la resta es queden xerrant als gronxadors del costat de l'aparcament. Hi van sovint. Compren bolleria industral (croissants i magdalenes) i sucs.
Al centre comercial la música està alta.
Trobem uns joves que parlen amb wolof, són amics d'en Suleyman de Nigeria, Malí...
Els pregunto on deuen ser la resta de joves del barri, diuen que a classe o treballant. L'Anass diu que els seus amics estan fent un curs d'hostaleria, ell ja en va fer un.
M'expliquen que hi ha francesos, alemanys i gent d'altres països europeus que venen de vacances a Ca N'Anglada, venen amb cotxe. Probablement perquè tenen família aquí. Alguns venen de Marroc també.
Al final de la ruta ens acomiadem d'en Mohamed i ens dirigim a la zona que ell no vol trepitjar. Són els carrers més comercials i més concorreguts del barri.
Passem pel carrer Sant Damià, trobem més amics dels senegalesos. Hi ha molt ambient i molta gent. Passem pel restaurant d'en Moftar i m'hi porten. A aquesta zona hi ha molt ambient a la nit, gent al carrer. És el barri dels marroquins, diuen.
M'ensenyen una botiga on fan entrepans per 2€.
Hi ha un grup de persones amb màquines i carretons al carrer davant d'una persiana tancada, diuen que fan compra venta. Ells també hi han participat a vegades.
Em crida l'atenció que l'ús de l'espai públic, del carrer és desigual. En aquesta zona no només hi trobem principalment persones d'origen marroquí com diuen els nois, sinó que hi predominen també de manera molt clara els homes. Trobem molts grups d'homes fent vida social. Les dones que hi trobem, en canvi, semblen dirigir-se a algun lloc concret.
Al carrer Jacint Elias hi trobem en Moad, anava al barber a tallar-se el cabell perquè després ha d'anar a un curs de soldadura que va iniciar ahir.
Li pregunto pel barri, diu que avui mateix ha vist una baralla. Que al barri li falten llocs de feina.
M'explica que fa Beat Box. Li pregunto què és: és l'habilitat d'imitar sons (bateries, caixes de ritmes) amb la boca, també es fa servir com a base rítmica pel rap al carrer. Alguns el consideren el 5è element del hip hop, per altres és un instrument més.
Té poc temps per practicar, ni la seva mare ni les seves germanes tenen feina, i ell és l'home de casa. S'ha de guanyar la vida. Té 19 anys.
M'ensenyen el Claret, un bar de tapes de tota la vida, em diuen que té 4 estrelles. És un lloc de prestigi al barri. Assenyala uns blocs a prop i em diu que a aquella zona d'allà hi ha espanyols i americans.
M'explica el mateix que abans m'ha dit en Mohamed, que des de fa uns anys venen alemanys i francesos de vacances. M'ensenya un bloc on hi viuen alemanys i anglesos.
Diu que el barri es un buen sitio, siempre con gente moviendose. S'ha fet popular, explica, pels marroqins que viuen aquí.
Per Nadal i Setmana Santa en Moftar dinamitza el barri i organitza festes. Tota aquesta zona és d'en Moftar. El Claret té la zona del seu bar i dues mansanes més.
Referències:
Delgado, Manuel (2007) Sociedades movedizas. Pasos hacia una antropología de las calles. Barcelona: Editorial Anagrama.
Muixí, Z.(2003) << Equipamientos culturales y espacio público>> en Borja, J.: La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial
Nour em diu que a Ca n'Anglada no hay sitios.
Mohamed vol evitar la zona nord del barri on diu que "le miran mal". És una zona que els altres joves troben atractiva. En Mohamed em diu que no hi pot anar per por que li fagin mal de ojo i al cap d'uns dies es posi malalt, ja li ha passat altres vegades, ha tingut algun conflicte amb algú. No en vol parlar.
Diu que algunes parts del barri són perilloses, altres no. El bar del Moftar és perillós, solo trabajan para ellos mismos, no hi volen altra gent. No s'hi pot anar a treballar ni a fer pràctiques. Són molt racistes.
Em sorprèn que en Mohamed, essent marroquí, no li agrada com són els marroquins del barri. Diu que li agradaria marxar d'aquí i viure a algun lloc on encara no hi haguessin marroquins.
El barri ha crescut, hi ha més gent i més inmigrants. S'hi està bé però hi ha massa marroquins. A sobre es xiven, si et veuen fumar van corrent a dir-ho als teus pares.
La resta del grup no pensa que siguin un problema.
Em porten a la plaça de Ca n'Anglada, més coneguda com la plaza del cura o plaza roja. Tant marroquins com senegalesos hi fan vida. És un espai d'interacció i relacions socials on hi tenen cabuda persones de totes les edats i sexes.
Les famílies hi van quan recullen els nens de l'escola. Es troben allà i xerren. Els joves també, hi van amb els amics.
La Yasmin m'explica que el barri és molt diferent del lloc on vivien al Marroc, allà vivía en un poble. Anass diu que li agrada més la vida dels pobles, més tranquils, amb ovelles animals...
Nour és de Toubab, al Senegal. Allà també hi ha bullici i gent diu.
Tots diuen que tenen bona relació amb els seus veïns, que són bona gent.
Passem per Esp@i Bit, està tancat perquè només obren a les tardes de dilluns a divendres. Els dissabtes una unitat de l'agrupament escolta Torrent de les bruixes hi fa cau.
<< Los espacios públicos culturales tienen la capacidad de ser espacios públicos, capacidad que dependrá de la relación que establezcan con el tejido urbano, de su apertura y de la creación de espacios de transición para que sean espacios públicos ciudadanos... un equipamiento cultural debe ser multifuncional, debe cumplir su tarea específica pero también debe potenciar su uso y el uso del área circundante como espacio público>> (Muxí, 2003).
Anass veu una "firma" a una paret. Els joves diuen que coneixen nois que pinten grafittis a la riera, ells no pinten.
Passem pel carrer on viu en Nour, mentres passegem escoltem música amb el seu mòbil. Els agrada el reggaeton. Un dels nois m'explica que un parent seu del Senegal és cantant de reggaeton, conegut.
També escolten música tradicional senegalesa, amb versicles del Corà.
Locutori:
Suleyman ens explica que hi ve per enviar diners a Senegal, parlar pel mòbil... hi venim sovint i hi trobem a altres senegalesos, marroquins i espanyols. De més petit hi anava a jugar amb l'ordinador, a jocs. Ara entro al youtube, descarrego cançons, envio currículum...
Mohamed i Yasmin diuen que ells van a altres locutoris.
Em porten al Consum a comprar l'esmorzar, uns quants entrem i la resta es queden xerrant als gronxadors del costat de l'aparcament. Hi van sovint. Compren bolleria industral (croissants i magdalenes) i sucs.
Al centre comercial la música està alta.
Trobem uns joves que parlen amb wolof, són amics d'en Suleyman de Nigeria, Malí...
Els pregunto on deuen ser la resta de joves del barri, diuen que a classe o treballant. L'Anass diu que els seus amics estan fent un curs d'hostaleria, ell ja en va fer un.
M'expliquen que hi ha francesos, alemanys i gent d'altres països europeus que venen de vacances a Ca N'Anglada, venen amb cotxe. Probablement perquè tenen família aquí. Alguns venen de Marroc també.
Al final de la ruta ens acomiadem d'en Mohamed i ens dirigim a la zona que ell no vol trepitjar. Són els carrers més comercials i més concorreguts del barri.
Passem pel carrer Sant Damià, trobem més amics dels senegalesos. Hi ha molt ambient i molta gent. Passem pel restaurant d'en Moftar i m'hi porten. A aquesta zona hi ha molt ambient a la nit, gent al carrer. És el barri dels marroquins, diuen.
M'ensenyen una botiga on fan entrepans per 2€.
Hi ha un grup de persones amb màquines i carretons al carrer davant d'una persiana tancada, diuen que fan compra venta. Ells també hi han participat a vegades.
Em crida l'atenció que l'ús de l'espai públic, del carrer és desigual. En aquesta zona no només hi trobem principalment persones d'origen marroquí com diuen els nois, sinó que hi predominen també de manera molt clara els homes. Trobem molts grups d'homes fent vida social. Les dones que hi trobem, en canvi, semblen dirigir-se a algun lloc concret.
Al carrer Jacint Elias hi trobem en Moad, anava al barber a tallar-se el cabell perquè després ha d'anar a un curs de soldadura que va iniciar ahir.
Li pregunto pel barri, diu que avui mateix ha vist una baralla. Que al barri li falten llocs de feina.
M'explica que fa Beat Box. Li pregunto què és: és l'habilitat d'imitar sons (bateries, caixes de ritmes) amb la boca, també es fa servir com a base rítmica pel rap al carrer. Alguns el consideren el 5è element del hip hop, per altres és un instrument més.
Té poc temps per practicar, ni la seva mare ni les seves germanes tenen feina, i ell és l'home de casa. S'ha de guanyar la vida. Té 19 anys.
M'ensenyen el Claret, un bar de tapes de tota la vida, em diuen que té 4 estrelles. És un lloc de prestigi al barri. Assenyala uns blocs a prop i em diu que a aquella zona d'allà hi ha espanyols i americans.
M'explica el mateix que abans m'ha dit en Mohamed, que des de fa uns anys venen alemanys i francesos de vacances. M'ensenya un bloc on hi viuen alemanys i anglesos.
Diu que el barri es un buen sitio, siempre con gente moviendose. S'ha fet popular, explica, pels marroqins que viuen aquí.
Per Nadal i Setmana Santa en Moftar dinamitza el barri i organitza festes. Tota aquesta zona és d'en Moftar. El Claret té la zona del seu bar i dues mansanes més.
Referències:
Delgado, Manuel (2007) Sociedades movedizas. Pasos hacia una antropología de las calles. Barcelona: Editorial Anagrama.
Muixí, Z.(2003) << Equipamientos culturales y espacio público>> en Borja, J.: La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada